L’entorn de la Crebà – cova dels Aragonesos d’Atzeneta del Maestrat es consolida com a una important àrea d’ocupació i enterrament durant la prehistòria. L’equip d’arqueòlegs i antropòlegs que des de fa 4 anys treballa en la zona, ja havia precisat l’ús de la Cova de la Crebada com a cavitat sepulcral en l’Edat del Bronze. Segons va revelar l’anàlisi de Carboni 14, una dona adulta va ser dipositada fa quasi 4000 anys seguint un complex ritual amb un important aixovar.
L’excavació desenvolupada enguany –cofinançada com les anteriors per l’Ajuntament d’Atzeneta del Maestrat i la Diputació de Castelló– ha permès documentar que ja des de fa aproximadament 5700 anys la cova va ser ocupada per una comunitat humana. S’han pogut recuperar restes vinculades al seu dia a dia con són eines de sílex i inclús ornaments personals confeccionats en mol·luscos marins i ossos d’animals.
Actualment es troben en procés d’estudi les restes trobades en una altra cavitat, en la qual s’han documentat 2 nous espais sepulcrals amb almenys 3 individus dipositats.
El projecte El paratge de la Crebà – cova dels Aragonesos suma ja un total de 5 cavitats amb restes de l’Edat del Bronze i 2 amb restes Neolítiques:
“Ens trobem davant d’un extraordinari espai per a l’estudi de la prehistòria recent a Penyagolosa i en la província de Castelló”, assenyala Pablo Medina, codirector de les excavacions.
Almenys 5700 anys d’història s’acumulen en una àrea que ens parla dels costums de vida i de mort de la gent que va habitar l’interior castellonenc; a causa d’aquesta importància està previst que continuen les investigacions en futures campanyes.
Premsa: Hallan restos de hace 5.700 años en Castellón (El Periódico Mediterráneo, 18.08.23)
Fotografías: Pablo Medina Gil
