Els músics que participem en els bureos i trobades de rondalla hem après allò que sabem per herència, el nostre patrimoni té una base de transmissió oral.
Però com diu el refrany: “no queda lo dit, sino lo escrit”, per això treballem en el recull de tota l’herència musical en l’afany de millora de la interpretació que fem en l’actualitat.
Sabem que al segle XX la base de l’execució musical era el so de les guitarres i els guitarrons, la seua pulsió i el seu característic colp marcaven -i marquen- el ritme del ball: feien de fons, de melodia i de percussió. El temps va incloure llaüts i bandúrries que es van fer càrrec de la melodia, i al segle XXI els vertaders protagonistes del so musical van anar quedar en segon pla.
A demanda d’algunes tocadores i tocadors de música popular, i amb l’assessorament i suport del PEU de l’UJI, hem començat a organitzar tallers per recuperar l’essència i la significació del toc.
El contingut dels tallers s’ha articulat al voltant de la recuperació de l’essència sonora de la nostra música, partint d’una reflexió crítica sobre la representació actual de la jota i el fandango. Els punts clau tractats han estat:
- Identitat i conlloga: S’ha posat èmfasi en la necessitat de “viure” la música per a poder representar-la fidelment, fomentant la conlloga entre els membres de la rondalla com a base de l’expressió musical.
- Els 5 pilars de la jota i el fandango: S’ha treballat l’equilibri entre la guitarra de baix (o de colp), la guitarra requintà, el guitarró, la púa i la percussió, corregint el desequilibri instrumental que sovint pateixen les formacions actuals.
- La guitarra de baix: Definida com el “cor” de la rondalla, s’ha incidit en la importància del colp com a batec rítmic fonamental.
- La guitarra requintà: S’ha prioritzat la seua recuperació com a instrument melòdic i de suport, ensenyant tècniques de toc, baixos i puntejats específics per a la jota i el fandango en la tonalitat de La i de Re.
- El guitarró: S’ha treballat el seu paper rítmic i harmònic tant en La com en Re, buscant retornar-li el protagonisme que històricament tenia al costat de la guitarra.
- Suport audiovisual: Per a garantir la continuïtat de l’aprenentatge a casa, hem generat material audiovisual que complementa les hores de formació presencial.
L’aprenentatge dels tallers no prové d’una acadèmia, sinó de la transmissió oral i familiar, seguint el model no reglat que ha mantingut viva la nostra música tradicional al llarg dels segles.
- L’herència de Julian Aparici Tomàs: El nucli d’aquest coneixement el vam rebre el meu germà, Gabriel Tena Aparici, i jo del nostre iaio, Julian. En un ambient familiar i amb molta paciència, ens va transmetre la seua saviesa com a músic de guitarra, guitarró i castanyetes. Ell ens va ensenyar que el colp de la guitarra és el batec essencial, que els baixos de la guitarra requintà són l’adorn necessari i que el so del guitarró és el que dóna identitat a la nostra jota i fandango. També d’ell vaig aprendre l’art del cant.
- L’experiència en els bureos i la tradició de Xodos: En fer-nos majors, vam eixir als pobles per a tocar en els bureos. Allí vam buscar l’essència que Julian ens havia inculcat, fixant-nos en aquells músics que encara respectaven les bases tradicionals. En aquest camí, vam descobrir que a Xodos és on millor s’havia conservat la puresa de la jota i el fandango. Malgrat que avui dia és difícil trobar tocadors que mantinguen aquestes bases, sempre hi ha mestres en la festa dels quals es pot aprendre.
- La conlloga i la visió col·lectiva: El contacte amb els companys de rondalla ha servit per a refermar aquests coneixements. He pogut comprendre que la importància del colp o la presència de la requintà no eren “manies” del meu iaio, sinó elements fonamentals de la interpretació del segle XX que s’han d’evitar que queden en segon pla.
- Noves fonts de recerca: Com a complement a la vivència directa, i davant l’afany de recollir tota l’herència musical possible, hem recorregut a materials audiovisuals i vídeos de YouTube. Tot i que són escassos, la gran qualitat dels músics de la zona que hi apareixen ens ha permès aprofundir en tècniques i estils que estan a disposició de tothom qui vulga aprendre.
A més de l’enriquiment de la producció musical que estem fent a la zona, nosaltres intentem atraure gent jove al ball i a la música popular. Els bureos eren i són trobades per a divertir-se i relacionar-se, la implicació de músics no professionals afegix a la festa un plus de celebració comunitària que tenim el deure de conservar.
