
La caseta de pedra seca de l’escola continua sumant noves experiències.
I és que, al seu voltant, van apareixent idees que venen de diferents persones i sensibilitats. Cadascuna aporta una peça perquè aquest espai continue creixent.
La caseta no creix perquè hi haja un únic projecte darrere, sinó perquè diferents persones i institucions van trobant una manera de sumar-se. Cada aportació, cada idea i cada gest compartit afegeixen una nova peça a aquest espai que continua transformant-se.
Ramon Salvador i Alfredo Espinosa ja han començat a construir una nova paret de pedra seca que permetrà abancalar el terreny i donar contenció a l’espai que envolta la caseta.

Al mateix temps, el Parc Natural ha instal·lat un refugi-niu per a papallones i insectes, petites estructures que afavoreixen la biodiversitat i que converteixen aquest entorn en un espai d’acollida també per a altres formes de vida.

Construcció d’un rellotge solar horitzontal al costat de la caseta
Amb motiu de l’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026, la caseta de pedra seca de l’escola va acollir una activitat per descobrir com es construeix i com funciona un rellotge solar.

De la mà de Joan Fabregat, i amb la col·laboració de Joan Moliner, fill del sastre, constructor de la mateixa caseta, vam poder conéixer el procés de creació d’un rellotge solar horitzontal i entendre com els coneixements d’astronomia, trigonometria i orientació han format part de la manera que les persones han entés el temps i s’han orientat en el territori.
Joan Fabregat ens explicava que la peça principal del rellotge és el gnòmon, el ferro o bastó que projecta l’ombra i permet marcar les hores.
Però perquè funcione correctament no és suficient amb col·locar-lo. Cal entendre el moviment de la Terra i orientar-lo amb precisió.

El gnòmon ha d’estar alineat en paral·lel a l’eix de rotació de la Terra, en la direcció que ens marca l’estrella Polar. Per això, abans de la instal·lació, es va buscar la correcta orientació observant el migdia solar.
En eixe moment, l’ombra d’un palet va permetre marcar la direcció nord-sud, també coneguda com la línia meridiana.
També cal calcular la inclinació adequada. Aquesta correspon a la latitud del lloc, que en el cas de la caseta és de 40 graus, 17 minuts i 30 segons.
Una dada que ens connecta directament amb el cel: aquesta inclinació coincideix amb l’altura a la qual podem veure l’estrella Polar sobre l’horitzó.
Quan el rellotge estiga acabat, les línies horàries indicaran el pas del temps solar. Un temps diferent del que marquen els nostres rellotges actuals, que incorporen ajustos segons l’època de l’any.
Una manera de recordar-nos que abans de mirar una pantalla per saber l’hora, les persones miraven el cel.
Una caseta que continua sent espai d’aprenentatge
Aquesta activitat ens recorda que la caseta de pedra seca no és només una construcció recuperada.
És un espai on els coneixements continuen passant d’unes persones a altres.
El saber de qui ha treballat la pedra, el coneixement de qui entén el moviment del Sol, la mirada de qui cuida la biodiversitat i la curiositat dels xiquets i xiquetes de l’escola formen part d’una mateixa història.
Una història que es construeix a poc a poc, igual que una paret de pedra seca: pedra a pedra, aportació a aportació.
Perquè el patrimoni no és només allò que conservem.
És allò que continua passant.
Darrere de cada nova aportació hi ha persones que decideixen compartir allò que saben i posar-ho al servei de la comunitat.
