L’educació patrimonial és la que utilitza l’entorn de l’escola i els seus elements culturals per a treballar continguts a l’aula.
Com defensa la dra. Montserrat Calbó Angrill de la UdG: “si entenem el patrimoni cultural com el conjunt d’elements que il·lustren l’herència històrica i l’herència cultural d’una comunitat, la funció educativa és intrínseca al patrimoni cultural”.
Treballar a l’aula de primària a partir de les lletres de les jotes tradicionals és obrir una gran finestra de possibilitats. El mestre Víctor Jiménez és també músic de rondalla i cantador de jota, fandango i seguidilles, habilitats que li permeten incorporar activitats de vocabulari lligades al ritme i la mètrica, per expressar una idea cantant com han fet els avantpassats.
La següent jota està cantada per l’alumnat de 1er i 2on cicle, mentre l’alumnat de 3er cicle toca la música de guitarrons, i l’autor de la lletra és Arnau Olària Martínez, de 8 anys, que cursa 3er d’Educació Primària.
Les lletretes de les jotes del nostre territori, han sigut creacions artístiques que han manifestat sentiments, han explicat històries i parlat d’oficis, han definit tradicions i dibuixat paisatges. Han sigut una realitat viva, una construcció cultural que s’ha transmès oralment concentrada en quatre frases.
Estudiar a l’escola l’estructura i el contingut de les lletres de les jotes permet a l’alumnat entendre de manera crítica els seus continguts, diferenciar els valors que persisteixen d’aquells que han quedat obsolets, i finalment els porta a reinventar un tret de la seua identitat en clau de present. Aprenent vocabulari, interioritzant el ritme, comptant les síl·labes. I acabar cantant-les. Tot un exemple d’educació patrimonial.
