Història de les campanes de Vistabella

La restauració de les campanes forma part d’un projecte més ample que vol posar en valor tot l’equipament del campanar de Vistabella del Maestrat, que és de titularitat municipal, i això significa que és un bé públic, un patrimoni que és de totes i tots.

El projecte ha fet una intervenció sobre les quatre campanes i la carraca de fusta, de la qual també s’ha consolidat l’ancoratge per a possibilitar el bon funcionament. La carraca, o matraca, és una roda de taules en forma d’aspa, entre les quals pengen unes maces que fan un soroll fort i desagradable. Era usada per a substituir els tocs de campana el Dijous i Divendres Sant.

La intervenció ha netejat el bronze de les campanes i els ferros dels batalls, s’ha aplicat un tractament tant als jous de fusta com als ancoratges metàl·lics, i s’ha reforçat la subjecció al mur de maçoneria. En conjunt s’ha potenciat la seguretat per evitar despreniments a l’hora de recuperar l’antiga funció dels tocs, els repics i el volteig de les campanes.


Què ens conten les nostres campanes?

La més vella

Aquesta campana porta gravada en la part alta, donant-li tota la volta en cercle, les lletres: LA PURISIMA CONCEPCION AÑO 1888

La mitjana

L’altra campana que també es diu Puríssima Concepció, és la campana mitjana, va ser fosa l’any 1917 i porta dos inscripcions:

  • Per un costat podem llegir: ALCALDE DON JUAN PONS
  • I per l’altre costat porta gravat: AÑO ✱ 1917 (Padrinos) EXCMO Sr. D. RAMÓN SALVADOR Y SU Sra. DA. ROSA MONFERRER
Retall de l’Acta del 30 d’octubre de 1917

L’alcalde de 1917 Juan Pons Cabedo era el ferrer del poble, nascut el 1867. Casat en Eduarda Orenga Salvador era el pare de Juan Pons Orenga, que seria també alcalde des de 1950 a 1955.

Consta en el Tom 6 dels Llibres d’Actes que en la sessió ordinària del 30 d’octubre de 1917 l’Ajuntament va decidir refondre una campana vella que hi havia trencada al campanar, al final va pagar 1500 pessetes per la nova campana, més el cost de les dos cavalleries contractades pel fundidor Vicente Domingo Rosés que van pujar la campana des d’Atzeneta, segons consta en l’Acta del 30 de desembre del mateix any.

El matrimoni que figura com a padrins de la campana pertany a la Casa de Polo, i cal deduir que la seua aportació a la nova campana era simbòlica i de prestigi, que no monetària.

Retall de l’Acta municipal, Tom 6, sessió del 30 de desembre de 1917

La més gran

La campana de Santa Bàrbara és la més gran, i la que més ha treballat: la corda que hi ha al costat de la porta menuda de l’església va directa al seu batall. Fa els tocs de les misses, anuncia els morts i la família del tio José Vicente, l’escolà, ha tocat a diari per les ànimes dels nostres avantpassats -a les nou de la nit hora solar- al llarg de més de vuitanta anys. Carmen Vicente ha tocat l’àngelus cada dia fins l’any 2020.
Porta gravada la imatge de la santa, i es va refondre durant la II República a partir d’una campana vella: presenta gravats en relleu tots els noms dels hòmens que formaven el Consistori municipal detallats per càrrecs, a més del nom del rector.

De dalt a baix podem llegir:
AÑO 1933 ✱ AYUNTAMIENTO
ALCALDE PRESIDENTE
D. ENRIQUE PITARCH MONFORT
PRIMER TENIENTE
D. ARTURO GARCIA ORENGA
SEGUNDO ID
D. LEON MONFERRER TENA
CONCEJALES
D. JOSE VICENTE ROBRES
D. PEDRO SALVADOR PERIS
D. RAMON SAFONT CLERIG
D. FELIX MOLINER CENTELLES
D. JUAN VICENTE PERIS
D. CELESTINO TENA EDO
CURA ECONOMO D. MIGUEL CARBO CARBO

Llibre d’Actes Tom 15, sessió del 26 de febrer de 1933

La més menuda

La campana Sant Miquel, igual que la Santa Bàrbara, es va refondre l’any 1933 durant la II República, a partir d’una campana vella i badada. L’Ajuntament va pagar per la refosa de les dos campanes 6227 pessetes, segons consta en l’Acta municipal del 28 de maig de 1933.

Porta escrit en relleu:
SANCNTE MICHAEL ORA PRONOBIS AÑO 1933


El campanar de Vistabella, com a part de l’església, es va construir al segle XVII i cal suposar que va tindre campanes des de l’inici, que no han arribat fins hui, al menys en la seua forma original: les tres campanes del segle XX que es conserven es van fer a partir de campanes velles i badades que ja estaven al campanar, es van refondre i ignorem de quina època eren. Sabem que el campanar mostra restes de l’incendi de 1811, quan durant la guerra contra l’exèrcit francès de Napoleó l’església va patir una destrucció parcial, aquest fet podria explicar la desaparició de totes les campanes. Però només és una suposició, perquè es podrien haver perdut els jous i en canvi haver-se salvat les campanes, per exemple. La data de 1859, marcada dins el campanar, podria apuntar a la seua restauració posterior i la nova campana de 1888 formaria part d’aquesta segona vida.

Si mirem les inscripcions que porta la campana més vella que conservem és de finals del segle XIX i té 134 anys, la següent té 105 anys i les dos més joves en tenen 89. Totes són anteriors a la guerra del 36 i totes es van fondre en tallers de València i porten les marques dels seus fonedors: Pedro Palacios, Vicente Domingo Roses i Germans Roses.

Les campanes van vindre d’Orient i van arribar a casa nostra a través de Bizanci, van nàixer en l’Antiguitat lligades a rituals profans i també sacres; però està demostrat el seu ús com a campana eclesiàstica des del segle VI. A Vistabella les van batejar en noms de sants: Sant Miquel i Santa Bàrbara, i el fet curiós de tindre dos campanes amb el nom repetit, convindrem que és poc lògic nomenar una campana Puríssima Concepció quan al mateix campanar ja n’hi havia penjada una que portava eixe nom; per això al referir-les cal puntualitzar sempre la mida: la Puríssima, la mitjana. Ara que al segle XXI el campanar és públic i les campanes han eixamplat els seus objectius més socials potser es pot plantejar el fet de rebatejar una de les Puríssimes duplicades amb un nom més laic i més d’acord en les funcions actuals del campanar.

Vist en ulls del segle XXI també resulta estrambòtic costejar en diners públics un element i decorar-lo en el nom de l’alcalde, afegir el nom de padrins considerats il·lustres, o posar tots els noms dels components de l’Ajuntament i del rector. Hem d’acceptar que el significat del que és públic i pertany a la comunitat va lligat a la ideologia i ha variat al llarg del temps.

Segons les Actes municipals de 1933 les dos campanes estrenades eixe any havien sigut refoses de campanes badades i esportellades que ja estaven al campanar; i el mateix diuen les Actes de 1917: les tres campanes del segle XX no eren totalment noves; eren campanes del segle XIX? o hem d’anar més enrere i alguna era original del segle XVII? Haurem de trobar més documentació per a desfer el misteri i resoldre els dubtes.

Anem a les certeses. Durant quasi un segle tots els dies de l’any, sense descans, Sant Miquel ha tocat els quarts i Santa Bàrbara ha tocat les hores. Però ara, a 90 graons de la plaça del Dau en línia recta cap al cel, fan tocs de festa quatre campanes sense edat que, en la cara neta, tornen a repicar i voltejar.


FOTOGRAFIES: Tonica Safont Pitarch, Edurne Garcia Casado, José Manuel Edo Alcon, Pablo Solsona.

FONTS D’INFORMACIÓ:

  • Mañez Pitarch, MJ. (2014). La arquitectura religiosa renacentista en tierras del Maestre: la Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción de Vistabella del Maestrazgo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València.
  • Traver Traver, Sara. Memòria justificativa. Millora estructural dels elements originaris en la torre campanar de l’església de l’Assumpció de Vistabella del Maestrat. Novembre 2021
  • Llibre d’Actes Municipals de Vistabella del Maestrat. Tom 6. Del 5 d’agost de 1917 al 27 d’octubre de 1918. Arxiu Municipal de Vistabella del Maestrat
  • Llibre d’Actes Municipals de Vistabella del Maestrat. Tom 15. Del desembre de 1931 al març de 1933. Arxiu Municipal de Vistabella del Maestrat
  • Llibre d’Actes Municipals de Vistabella del Maestrat. Tom 16.Del març de 1933 al març de 1934. Arxiu Municipal de Vistabella del Maestrat
  • Llibre de Registre de Naixements, any 1904 Arxiu Municipal de Vistabella del Maestrat.
  • Làpides del cementeri.
  • Rosés Soler, Vicente http://campaners.com/php/fonedor.php?numer=420
  • Llop i Bayo, Francesc; Martín Noguera, Francesc Xavier (Document original 12-02-1998, Revisió 10-09-2011) Inventari de les campanes de Vistabella del Maestrat http://campaners.com/php/totes.php?numer=1002
  • Ulrich Michels; León Mames; Gunther Vogel. ATLAS DE MÚSICA, I. ALIANZA EDITORIAL (1998) ISBN 10: 8420662011

Related Images:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.