David Montolío Torán, doctor en història de l’art, i Ángel Albert Esteve, arquitecte, han publicat un article en el títol de “El ermitorio de Sant Juan de Penyagolosa. Un ejemplo de intervención patrimonial“, en el qual ofereixen resumida en 25 pàgines tota la bibliografia existent sobre l’ermita i presenten una aproximació a la seua història, ressalten el seu valor artístic i destaquen el significat que té per al territori.
Una part de la informació la coneixíem, encara que hem d’agrair el sentit divulgatiu del text, volem destacar les aportacions novedoses. L’escultura del Santjoanet ha sigut restaurada després de ser analitzada en profunditat, i això ha permès la seua datació cap a “finals de la centúria del XIII i primer quart del segle XIV“, estem parlant d’una talla de fusta policromada que seria obra de l’escola d’escultura francesa, dels artistes anònims que baixant des de Carcassona van treballar en la portalada dels Apòstols de l’Arxiprestal de Morella i en la catedral de València. El resum seria dir que la imatge del Santjoanet, les mides del qual estaven pensades per a facilitar el seu transport, és un segle més antiga del que se sabia fins ara; els seus més de set-cents anys lliguen la seua creació a les cartes de poblament del territori: té l’edat dels nostres pobles.