El projecte d’educació patrimonial sobre la pedra seca a Vistabella -fet amb el suport tècnic del PEU de l’UJI i l’Ajuntament- contempla la realització d’una caseta de l’Escola a la Creveta del cementeri, i el picapedrer Joan Moliner Olaria, fill del sastre, és l’encarregat de dirigir-ne la construcció.
Abans d’iniciar els treballs cal decidir les mides, calcular la quantitat de pedra i negociar-ne la forma, per això, a més dels xiquets d’escola promotors de la idea, es fa una convocatòria pública -a les xarxes i als Bans de l’Ajuntament- de dos sessions perquè Joan Moliner compartisca els seus coneixements.
Quant cubica una cavalleria? Si volem que dins la caseta de l’Escola puguen tindre cabuda dos matxos, com calcularem l’espai que necessitaran? A més dels dos matxos, també volem que puguen cabre 7 persones acomodades a terra. Les respostes a estes preguntes porten a altres preguntes que Joan va posant en ordre i omplint de sentit.
Com decidirem l’altura màxima? Quina amplada tindran les parets? Com posarem les pedres per a tancar la cúpula? La tècnica de la pedra seca està casada en la matemàtica i el sentit comú.
Però fer de picapedrer també suposa tindre un anagrama, una signatura personal per deixar sobre la construcció: Joan vol que cada col·laborador tinga el seu propi anagrama. A més, els xiquets de l’escola redacten la seua història personal: per què volen fer una caseta de pedra? Les històries quedaran guardades dins un tupí en el mur de la caseta.
Una visita a dos construccions emblemàtiques del poble, fetes en pedres de molt diferent factura i en èpoques diferents, completa el taller de preparació per a la caseta de l’Escola. Gràcies Joan Moliner, fill del sastre i picapedrer.
