Tot això… va començar amb una conversa curta.
Amb una proposta feta i dita com qui no vol la cosa.
Amb un poble que va saber dir “sí” quan podia haver dit “ja ho vorem”.
Perquè quan un xiquet et mira i et diu: “Fem una caseta de pedra seca?”, pots riure’t, pots dir-li que no tens temps… o pots fer una cosa molt més valenta: dir-li que sí i començar a construir molt més que una caseta.
A Vistabella hi ha un picapedrer que fa anys que mira les pedres d’una altra manera. Es diu Joan Moliner Olària, fill del sastre. No les veu només com a roques o com a obstacles, sinó com a possibilitats.
I un dia, parlant amb un xiquet de l’escola, va eixir una idea:
— I si férem una caseta de pedra seca per als xiquets de l’escola?
I ja està. L’espurna va saltar! Quan una proposta naix així de menudeta, de genuïna i del comboi, només cal una cosa: gent que sàpiga escoltar.
I en aquest cas, la van escoltar.
La van escoltar els mestres.
La van escoltar les famílies.
La van escoltar des del Centre d’Estudis de Penyagolosa.
I la van escoltar també els somniadors professionals de SOMNIA, aquest col·lectiu de Culla que sap fer que la imaginació i l’educació caminen de la mà.
I la va escoltar l’Ajuntament, l’alcalde Jordi.
I sabeu què va passar?
Que tot va començar a caminar.
Una idea al poble… amb pedres
El projecte es va posar en marxa com una extraescolar: un taller de pedra seca per als infants, coordinat pel PEU-UJI i amb el suport tècnic de l’equip de SOMNIA amb la complicitat absoluta de l’AFA de Vistabella. En concret, cal agrair l’acompanyament proper i entusiasta del monitor Eduardo Sánchez-Gil, que ha estat al peu del canó cada dimecres.
Durant el curs 2024-2025, xiquets i xiquetes han tocat, observat i jugat amb les pedres.
Han fet torres, marges, dibuixos.
Han après a mirar. A llegir el paisatge.
A entendre que no totes les històries estan escrites en llibres. Algunes estan clavades dins d’un mur fet amb les mans.
Al juny, les primeres passes… sobre el terreny
Els dies 23 i 25 de juny, famílies i veïns van començar amb Joan el sastre.
Es van fer càlculs, alçades, plànols… i vam començar a parlar el llenguatge de les pedres.
Estem a juliol de 2025… i açò no s’ha acabat
Ara mateix, mentre l’estiu obri finestres i les escoles callen, hi ha moviment discret. S’estan ultimant els preparatius per construir una caseta real de pedra seca, als voltants del poble, en un tram de la ‘Volta al pinet’ per on passa el GR7.
Les pedres ja estan arribant.
Les últimes gestions estan en marxa.
I sí: també aquell xiquet que un dia va dir “i si…”
