Coneixem la importància del Ball Rodat com a manifestació cultural i hem pogut reconstruir trets de la seua evolució perquè hem replegat informació de diferents fonts:
- De testimonis orals, no sempre coincidents perquè la memòria sempre és molt personal i subjectiva.
- D’estudis fets: Carolina Ibor de la Universitat de Saragossa, ha realitzat treballs de camp en la zona de sudest de Terol, i inclou el nostre poble en la tipologia de manifestacions musicals d’eixa zona. Les fronteres culturals són permeables.
- Dels Llibres d’Actes de l’Ajuntament on consten per escrit acords que tenen relació en este ball.
El Ball Rodat, també designat popularment com a Tirorarit -onomatopeia del so inicial de la dolçaina-, és un ball de majorals, majorales i clavaris del santoral, i això significaria -segons l’estudi de Carolina Ibor- que es tractaria d’un ball cerimonial on els majorals tenien cert protagonisme, ells i els seus convidats.
Se trata de bailes en los que tienen una posición destacada los mayorales o clavarios, organizadores de la fiesta, que antiguamente se correspondían con los cargos presidenciales de la cofradía del santo en cuestión. Muchas de estas hermandades han desaparecido hace tiempo, en fecha que desconocemos (quizá tras las desamortizaciones del s. XIX, a principios del s. XX tras la última guerra civil…), de modo que pocas son las personas que relacionan con cofradía alguna los cargos de mayoral, clavario o similares.
Sabem que els balls cerimonials acostumaven a anar lligats a alguna peça distintiva de vestir, i això enllaçaria en la pervivència dels mantons de mudar en desfiles o serrells que porten les balladores a Vistabella. També tenen un altre element comú: el so de la dolçaina i el tabal, i alguna peça de jota incrustada en les passadetes del ball.
Estas piezas eran bailadas exclusivamente por los mayorales y sus parejas, o bien encabezadas por los mismos y engrosadas por sus parejas de invitados –familiares, amigos…–. Su carácter ceremonial, ha propiciado que mantuvieran antiguas formas musicales, antiguos atuendos vestidos por los participantes –sayas, mantones, capas…– o el acompañamiento musical de los gaiteros. La gaita (dulzaina) y el tambor era la formación instrumental que se ocupaba a principios del siglo XX de todos los eventos musicales en las fiestas importantes (…)
Els testimonis orals ens conten que el Ball Rodat es ballava al llarg de l’any: per Sant Antoni, per Sant Joan i a la festa de les majorales del Cor de Jesús. Però només ens ha arribat al segle XXI el que pagava el Clavari de Sant Joan, perquè quan esta figura va desaparèixer va ser l’Ajuntament qui va assumir eixe paper. També coneixem de primera mà el Ball Rodat de la dones del Cor de Jesús perquè es va mantindre fins arribar als anys 70 del segle XX.
Als Llibres d’Actes de l’Ajuntament consta per escrit que s’encarregava a un regidor baixar en l’autobús a Castelló i després pujar a Tales a contractar “el gaitero” per al Ball Rodat del dia de Sant Joan. Les Actes estan escrites en castellà i a la dolçaina també se la coneix com a gaita. Als anys 40 i 50 les comunicacions no eren com les actuals i portar un dolçainer a Vistabella no era cosa fàcil. Als anys 60 i 70 pujaven en l’autobús de línia els dolçainers del Grau de Castelló i es quedaven a la fonda de la tia Ester Vidal, al Dau: el dolçainer era José Maria Illescas, que va anar canviant de company tabaleter, però als anys 70 sempre el va acompanyar Vicente Bacas Villaroig, conegut com a “Xamberga”. Els dos es mereixen que els recordem perquè van mantindre viu el nostre Ball Rodat. Les seues contractacions per als dies 29, 30 i 31 d’agost per part de l’Ajuntament també consten als Llibres d’Actes.
El Ball Rodat de les majorales del Cor de Jesús conservava uns trets diferencials de ball cerimonial, que el separen del simple ball:
- Cada majorala convidava una parella de balladors adults i una de xiquets per a que ballaren en el seu nom, o representació
- Els balladors convidats es posaven per ordre: les majorales anaven numerades de l’1 al 8 o el 10 depenent de quantes n’eren, primer adults i en acabat els xiquets, i després es podia afegir tot el món
- Els convidats havien d’assajar la nit anterior en el dolçainer vingut per a l’ocasió
- Les balladores portaven mantons de mudar en serrells o desfiles. Després de la guerra, el mantón de Manila de seda i colors vistosos es va imposar com a signe d’uniformitat a les festes “espanyoles”, i també va invadir el Ball Rodat, desplaçant els mantons originals monocolors o més austers del nostre territori
- El ball començava davant la porta de la majorala primera (on hi havia cascaranya, rotllets i begudes per als convidats quan acabaven de ballar), i després es feia el recorregut de la plaça (Dau, Ajuntament, Placeta de l’Hostal, o a l’inrevés, depenent d’on estava la casa de la majorala)
- Es ballava de dia, per la vesprada: quan s’acabava de ballar tenia lloc el berenar al qual es convidaven els participants
El Ball Rodat de les festes d’agost és l’hereu del ball del Clavari de Sant Joan que es feia per les nits i que sempre començava davant la porta del clavari: quan el tio Serafí del mas dels Arcs va ser clavari de Sant Joan, el ball va començar davant sa casa, al fons del Carrer Sense Cap; va marxar la llum, i es va fer el ball en atxes enceses durant el recorregut. El Ball actual ha estat patrocinat per l’Ajuntament tota la segona meitat del segle XX (i en l’actualitat per la Comissió de Festes) per això comença davant l’Ajuntament, fa el recorregut fins la Placeta de l’Hostal, recorre tota la plaça i arriba al Dau, dona la volta i torna a l’Ajuntament, on acaba. Al segle XXI és l’únic vestigi oficial que queda del Ball Rodat.
També trobem hui en dia balls pareguts a Xodos i Atzeneta del Maestrat, encara que els diuen Ball del Dolçainer. Ballen diferents passadetes i hi ha canvis en la música característics de cada poble.
