Penyagolosa femenina i misteriosa

Article del filòleg Jesús Bernat Agut

Que no es tofle ni s’enfade ningú. Si dic ‘femenina’ només és per denunciar, una vegada més, l’article amb què alguns mitjans de comunicació embruten el nostre topònim. I misteriosa sí que ho és; almenys per als estudiosos que s’encaboten -ens encabotem- a saber-ne el significat. 

Sense eixir del terme de Vistabella trobarem uns quants exemples que ens poden il·lustrar sobre la transparència o opacitat d’alguns noms de lloc. La penya Aguda només necessita l’observació atenta de la seua forma per comprendre-la; el tossal del Calvari té l’ermita, les creus i el cansament de la pujada per saber-ne el significat; el Pla Avall es confessa descendent en veure l’aigua de la seua rambla davallar cap al Quinyó… Ara bé, si en un arxiu trobarem que l’ama de la penya que guaita a migdia del poble era dona de Francesc Agut assoliríem un bell pànic fusterià i afegiríem el dubte: aguda per la forma o feminització d’Agut? No us cal patir, erta i punxenta es manifesta i no hi ha cap paper. Sí que ens serveix aquest mal exemple, però, per advertir que en analitzar el significat d’un topònim cal tindre en compte diversos enfocaments. A l’observació atenta del lloc cal afegir la documentació antiga i l’acompliment de les lleis fonètiques que han fet possible la seua evolució; per últim, la seua etiologia, les causes que ens expliquen aquell significat. 

De vegades, un enfocament ens tomba un altre i quan creiem tindre clar el significat d’un topònim un paper antic ens ho desmenteix. Recordem la Porcà, una font que hi ha vora el camí Reial cap al pont de les Calçades. L’informant, pastor i bon coneixedor del territori, ens assegurava que l’aigua era ben roïna, una porcà. A les visures del terme de Vistabella d’uns segles enrere vam trobar, en aquest mateix indret, la font d’en Porcar. Els mateixos papers ens van aclarir que l’Escala Munda, que des de l’etiologia podíem entendre esglaonat per tractar-se d’un tossal encinglat per la banda de llevant, era un tossal d’Esclaramunda, nom de dona que també posseïa la muller de Jaume II. L’evolució fonètica dels dos topònims era prou lògica: a Vistabella no pronuncien la -r final i Porcar esdevé Porcà, més si l’aigua no és massa bona; Esclaramunda és un nom ben estrany que, ajudat per l’observació d’un tossal encinglat, podia esdevindre ‘escala’, més fàcil en la dicció i en la comprensió. No caldrà, ara, afegir més exemples; si voleu, la mateixa observació del pont de les Calçades ja ens fa veure que és semblant a molts d’altres medievals i que desaconsellen fer-lo pont romà.

La importància de Penyagolosa, tant per a la gent dels pobles que la volten com per als que la veiem des de vora mar (imatge adjunta) o, fins i tot, per als mariners que la tenien com a senya alta, és ben evident. L’interés per conèixer el seu significat és claríssim i les hipòtesis que ens en parlen han estat totes enriquidores, però no definitives.

Colosa, golosa, lucosa (boscosa), aquilosa (d’àguiles), closa (tancada), aigualosa… han estat diverses propostes que vam explicar dins Penyagolosa, un orònim aigualós.

La darrera, ‘penya angolosa’, ha estat la Nova hipòtesi sobre l’origen del topònim Penyagolosa de la professora Rosanna Cantavella. Es tracta, creiem, d’una proposta ben raonada i
explicada. Hem de felicitar-nos per la nova aportació de la filòloga de la Universitat de València que, sens dubte, enriqueix l’estudi del nostre patrimoni toponímic.
Closa, aigualosa, angulosa… Penyagolosa no admet cap article al seu costat, però benvinguts siguen tots els articles que ens parlen d’ella i ens facen quatre cèntims més sobre el seu significat. Ja ens agradaria que foren endevinalles transparents, com aquell Verd per fora, roig per dins, pepites negres, meló d’Alger... Molts topònims, però, tenen el seu misteri.