La caseta de pedra seca de l’Escola ja té coberta. Tal com diu la dita, tota pedra fa paret, i ara també fa volta.
Els picapedrers han anat de pressa: el fred de l’hivern ja baixa de Penyagolosa i alguns matins s’han vist les primeres gelades, així que calia tancar-la prompte.
Com s’ha fet la coberta?
Quan la paret ja ha pujat prou en la vertical s’inicia la coberta. El sistema tradicional consisteix en anar tancant la volta: cada filada nova es col·loca un poc més endins que l’anterior. Això fa que la cúpula vaja avançant cap al centre, reduint el diàmetre de manera progressiva, les pedres s’inclinen cap al mig, com si totes volgueren abraçar-se, i cada passada el cercle és més i més estret fins que arriba l’última pedra, la que tanca.
Cada pedra s’ha de triar pel pes, per la forma i, fins i tot, per la manera com “parla” quan la poses damunt d’una altra: el pedrapiquer sap, només de sentir-la, si farà bona feina o si cal buscar-ne una altra. És un ofici de mirar i escoltar.
La que tanca, és la pedra clau, arriba quan totes les altres ja han trobat el seu lloc en equilibri: fa que no entre més la llum pel sostre. A la caseta de l’Escola, per donar-li personalitat, s’ha col·locat una pedra de coronament decorativa, estreta i amb forma de punta. No té cap funció estructural; és simbòlica, com posar-li un barret a la caseta. És la pedra que diu “creació acabada, feta amb orgull”.
Fotografies: Elvira Safont
La càpsula del temps
Tots els xiquets i xiquetes de l’escola van fer un dibuix de la caseta, van posar el seu nom, la data i van escriure per què els ha agradat participar en una construcció de pedra seca. Una proposta senzilla del picapedrer Joan Moliner, però carregada d’un significat que recordaran sempre.
Entre la pedra que tanca la coberta i la pedra que li fa de barret —la pedra de coronament decorativa— hem guardat una olla de fang: dins han quedat les notes, dibuixos i paraules menudes que, amb el temps, es convertiran en memòria del poble.
Amagada dins del sostre de pedra, la càpsula quedarà com un testimoni silenciós de la feina feta:
xiquetes i xiquets treballant amb les mans, famílies involucrades, picapedrers compartint ofici… una xicoteta comunitat construint alguna cosa més que una caseta.
El volcà d’argila
Per a treballar l’argila cal molta humitat. Els xiquets i xiquetes de l’escola han col·laborat en una tasca rellevant del volcà: donar-li a beure. Van portar aigua i li la van abocar dins perquè la massa s’anara bevent el líquid, a poc a poc, per poder-la treballar.
Quan està en el punt adequat, s’aplica damunt de la volta per donar-li impermeabilitat. La capa d’argila farà de pell, per protegit la caseta dels temporals de l’hivern.
La caseta de l’escola ja té coberta, però el projecte d’educació patrimonial de pedra seca no s’ha acabat: a l’única caseta que té finestra del terme encara li falten detalls per completar.
RESSÒ EN PREMSA:
Periódico Mediterráneo. Pedra a pedra: la construcción que los niños de un pueblo de Castellón han convertido en historia.
Xiquets i xiquetes sumen una nova caseta de pedra en sec al poble.
