Per primera vegada es publica un estudi complet de l’abric de La Serradassa del Boi de Vistabella del Maestrat, i s’analitza el seu contingut dins el context de l’Art Esquemàtic del Mediterrani peninsular.
La zona nord del País Valencià és molt rica en Art Rupestre però l’Art Esquemàtic està poc representat, hi ha pocs conjunts amb prou entitat per a permetre fer comparacions a gran escala, i La Serradassa resulta ser un dels que ofereixen un important número de motius amb unes característiques ben peculiars que el fan ser un jaciment singular en este territori, amb clars paral·lelismes dins el complex món de l’Art Esquemàtic, però també amb elements exclusius -podomorfos- o poc comuns -orants i motius amb banyes- respecte del que hui coneixem sobre aquest art en la zona mediterrània de la Península Ibèrica.
El jaciment pertany als moments finals de la Prehistòria, entre el final del Neolític fins l’Edat del Bronze.
Podeu descarregar l’estudi a Zephyrus, la revista científica internacional de Prehistòria i Arqueologia publicada pel Departamento de Prehistoria, Historia Antigua y Arqueología, de la Universidad de Salamanca. En són autors: Inés Domingo Sanz i Ana Macarulla Uriarte, de la Universitat de Barcelona, i Dídac Roman Monroig de la Universitat Jaume I de Castelló.