El projecte “Inventari del patrimoni arqueològic de Penyagolosa”, té com a objectiu elaborar un catàleg arqueològic dels quatre municipis de la mancomunitat de Penyagolosa. El dissabte 17 de desembre 2022 s’ha completat l’inventari arqueològic de Benafigos en un entorn natural presidit pel cim de Penyagolosa i delimitat pel profund canó del riu Montlleó. Aquest projecte permet estendre el coneixement històric i cultural del territori. Com a molts altres indrets del nostre país, la història coneguda comença amb la conquesta cristiana del segle XIII, però abans hi ha molta història per descobrir, encara que no està escrita, i cal rescatar-la de l’oblit amb l’ajuda de l’arqueologia.
A Benafigos han aconseguit ubicar 12 jaciments agrupats en 24 llocs, des de la zona nord el poble, l’Ortisella i el sòl del terme, podem dir que la presència humana en aquesta zona és notòria a partir del Neolític (5600 a C.) i fins l’edat Moderna.
Pablo Medina i Jessica Magallon han fet una exposició molt acurada, han sigut 15 dies de treball, patejant-se el terme, fent més de 180 Km. I els resultats han sigut molt profitosos, han trobat 6 jaciments en la zona del riu Montlleó, la Covallonga i el Castellar que van des de el Neolític fins l’Edat del Ferro, assentaments amb predomini d’espais elevats i amb murs de pedra seca, conformats per llomes d’escassa pendent i a prop de recursos hídrics com el Tossalet del Mas de Marin i en la Bastida, amb restes de ceràmica i eines de sílex.
De la cultura ibera s’han trobat restes al Castellar, en una majoria de construccions de pedra en sec. De l’època romana només podem dir la troballa d’una moneda romana.
També és destacable la nombrosa presència de jaciments islàmics (s. VIII-XII d. C.), amb restes d’una sèrie de construccions defensives. És en esta època quan comencen a fortificar-se els hàbitats i es trobem restes al poble (cagaferro) i restes de ceràmica andalusina, també hi ha restes al
tossalet del Mas de Marin.
De l’època cristiana ja tenim el nucli històric de Benafigos: una xicoteta comunitat rural envoltada de muralles (segle XIII), als voltants del mas de Vives hi ha una àrea metal·lúrgica i també al Tossal de les Forques, les restes trobades possiblement no foren forques sinó peirons.
La Covallonga i el Tossal de la Buitrera mostren murs de pedra seca i caldrà datar-los amb més cura.
Aquest treball ha estat finançat pel programa de projectes culturals de la Universitat Jaume I (UJI) Encultura i ha estat dirigit pel catedràtic Miguel Ángel Moliner Tena. Cal destacar tant la tasca desenvolupada per l’arqueòleg encarregat del treball tècnic, Pablo Medina Gil, com el recolzament de l’UJI i la Diputació de Castelló. Ha estat important la col·laboració com a informants de persones de Benafigos. Encara que els mitjans tecnològics com els mapes digitalitzats i el GPS són una gran ajuda, el coneixement dels camins i de la toponímia local és un aspecte que només pot proporcionar la gent de Benafigos que han acompanyat en tot moment a l’arqueòleg i han proporcionat informació sobre possibles jaciments i/o troballes. Hi ha un col·lectiu de persones a tots els pobles que han trobat restes arqueològiques i que estan molt motivades per aquest tema. Açò ens porta a un altre punt important perquè la prospecció arqueològica només la pot fer un arqueòleg amb l’autorització de la Conselleria de Cultura. Quan una persona es troba un tros de ceràmica o un sílex i se l’endú a casa l’està descontextualitzant i restant informació molt rellevant al tècnic. Per això és molt important conscienciar a la gent del què no s’ha de fer. I també per això és tant important engegar projectes com aquest, perquè no només permeten conèixer millor la història d’un territori sinó que possibiliten la conservació del patrimoni cultural i consciencien a la gent de la importància de fer les coses com cal.
Article de Miguel Ángel Martí Tomàs. Benafigos