Evolució de la tubericultura a Vistabella

Juan Moliner Olaria

Vistabella és el municipi recol·lector de tòfona més alt de la Comunitat Valenciana, es troben truferes fins 1.480 m.s.n.m. (Reyna, S. Truficultura. Fundamentos y técnicas. Ed Mundiprensa. 2007). En la parla de la zona de Penyagolosa el vocable trumfa és el més habitual per a fer-ne referència.

Actualment a la zona es troben les següents espècies de Tuber:  T. aestivum, T. borchii, T. brumale, T. excavatum, T. malençonii, T. melanosporum, T. mesentericum, T. nitidum, T. panniferum, T. puberulum i T. rufum (Moliner i García -2007- i -2011-) La més apreciada és la tòfona negra (T. melanosporum), però també es comercialitza T. aestivum i T.brumale a preus més baixos. Comestibles són també T. borchii, T. mesentericum, T. paniferumm i T. puberulum, però aquestes no es comercialitzen pel seu escàs interès gastronòmic o comercial. 

Els arbres als quals s’associen són la carrasca, el coscoll, el gal·ler i l’avellaner, encara que en algunes plantacions s’han introduït estepes (jara en castellà) micorizades per tal de potenciar la productivitat. 

En la dècada de 1950, la pràctica de la recol·lecció de la trufa negra (Tuber melanosporum) començà a expandir-se pels territoris productors d’aquest fong en Espanya. És en les dècades de 1960 i 1970 quan s’arriba a la màxima producció, provinent tota la tòfona dels forests. L’estructura de la vegetació d’aquests forests es correspon a una massa de quercínies adevesada, presentant amplis clars en la vegetació.

A Vistabella encara podem trobar testimonis orals d’aquells anys, que conten com els catalans van arribar al poble buscant “una cosa negra que surt baix les carrasques i d’olor desagradable, que es busca amb gossos”. Conten que es trobaven tòfones vora els bancals quan es llaurava amb els matxos, però que no li donaven cap importància a aquelles troballes fins que van saber exactament del que es tractava. 

L’Arxiu Municipal de Vistabella té un document de l’any 1963 on el Servei provincial d’informació i investigació de la Falange Espanyola i de les JONS demana informació sobre la recolecció de tòfona al terme municipal i els documents estan disponibles a https://issuu.com/arxiuvistabella/docs/tofona.

En el citat document es demana que s’informe exhaustivament sobre la recol·lecció de la tòfona: aplega gent de fora? D’on? En quines partides del terme es troben? Suposa molt per al poble?. També demana que s’identifique l’espècie de tòfona, i adjunta uns apunts sobre 3 tipus diferents:

  1. Tòfona almizclada: per la seua descripció hi ha vàries espècies que pensem que es poden correspondre, per una banda pot ser Tuber panniferum (època de recol·lecció i localitzacions). Però si tenim en compte la consistència blana també podria pertànyer als Melanogaster

  1. Tòfona d’hivern. 

  1. Tòfona del Perigord. Per les descripcions, i per l’escassa informació en l’època sobre les tòfones, segurament la referència a Tòfona d’hivern i Tòfona del Perigord corrrespon a la mateixa espècie Tuber melanosporum

Concluïm que fa falta un estudi més concret sobre les 3 espècies descrites, ja que de moment només podem aproximar-nos a quines espècies es referien. 

Respecte a la contestació i de forma resumida es comunica que, efectivament, hi ha aprofitament de tòfona en la zona i que aquest es du a terme majoritàriament per cercadors provinents d’Osca, i en la partida denominada Bustals. Es remarca que el benefici aportat per la recol·lecció només suposa els ingressos derivats en fondes i bars, ja que no s’havia abonat quantitat alguna pel dit aprofitament. 

Menciona que els forests públics només presenten pinars, i que la tòfona es troba baix carrasques, cosa d’estranyar si tenim en compte la continuïtat de l’aprofitament de tòfones en forests públics fins data de hui (encara existeixen subhastes d’aquest aprofitament, en els forests de La Devesa, L’Avellanar, L’Alfarder i Serra del Boi).

Finalment es conclou que la tòfona que es busca a Vistabella es la tòfona d’hivern, i que aquesta acaba sent comercialitzada al mercat de Morella i al de Graus. 

Podem mencionar diverses persones que van viure aquesta època i que van ser de les primeres en recol·lectar el preuat fong:

  • Maria Gual Moliner,  Mas de la Solana 
  • Mari Carmen Vicente Gual, Mas del Tossal
  • Miguel Robres Miravet, Vistabella
  • Jose Olaria Edo, Vistabella
  • Juan Moliner Olaria, Vistabella
  • Tomas Salvador Pitarch, Vistabella
  • Amadeo Salvador Tena, Mas de Padilla

Interessant seria recollir els seus testimonis, per tal de conèixer més a fons les característiques de recol·lecció i els mercats que hi havia. 

Mari Carmen Vicente Gual, del Mas del Tossal

Entrada la dècada dels 70 disminueix la producció, degut a la intensificació de l’aprofitament, al tancament dels forests i a la disminució de pluges, entre altres factors. És per aquesta causa que la producció natural de tòfona, hui en dia es troba molt reduïda (García, 2006), sent la major part provinent d’explotacions tofoneres. El descuit i tancament de les masses forestals per la invasió d’espècies del gènere Pinus és el principal problema al què s’enfronta la recol·lecció natural, si a això sumem l’elevada densitat de porcs senglars existent, aquest tipus de recol·lecció serà inviable en poc temps.

Consultant  els fotogrames del vol fotogramètric americà realitzat en els anys 1956-57 per l’Army Map Service (fotogrames per a la zona de Penyagolosa els corresponents a les fulles MTN 0592 i 0569 de la sèrie MNT50), podem observar com s’ha tancat la massa forestal al llarg dels anys. Aquests fotogrames es poden consultar a  https://fototeca.cnig.es/ , trobant  el manual https://fototeca.cnig.es/help_es.pdf .

Forest públic de L’Alfarder als anys 50 del segle XX: la major part ocupada per bancals dedicats al cultiu de blat i pataca. La part no cultivada corresponia a pinar negral barrejat amb sabines i carrasques. Les trumferes es trobaven en els bancals de cultiu, en els voltants de les formacions arbòries i en zones d’elevada pedregositat.

 

Forest públic de L’Alfarder en l’actualitat, any 2020. S’observa l’expansió del pinar natural o repoblat a quasi tota la superfície. Els punts rojos són els cremats tofoners (àrea desproveïda de vegetació sota els arbres tofoners)

Al terme municipal de Vistabella podem trobar de forma puntual i experimental plantacions desenvolupades  a finals dels 70, però no és fins la dècada dels 90 que les plantacions tofoneres agafen més força, fins convertir-se en una activitat econòmica complementària, de recolzament a altres activitats com la ramaderia, l’agricultura i el turisme, que presenten una marcada estacionalitat.

Tradicionalment, la tòfona s’ha venut en mercats tant negres com ella, però aquesta tendència també s’ha modificat amb les exigències del mercat. La trufa fresca s’ha comercialitzat a intermediaris que majoritàriament introdueixen aquest producte als mercats francesos, que l’empren per la re-venda en fresc i per a la indústria conservera (trufa negra). Pel que fa a la tòfona d’estiu es ven a intermediaris, per a la distribució en restaurants, però no sol ser aprofitada pel mercat francès pel seu escàs valor comparat amb la trufa negra. 

   

Degut a les característiques d’aquest mercat no disposem d’estadístiques ni de xifres per poder estimar un volum aproximat, però amb l’estandardització del mercat esperem fer-ho prompte. 

A Vistabella, va ser la Cooperativa Biopenyagolosa la que va començar a establir criteris de qualitat i de cultiu en ecològic envers el preuat fong, també ha sigut la pionera en vincular les activitats de turisme i de formació a aquesta activitat.  

Així doncs podem destacar que en aquesta cooperativa es marquen pautes per fer el cultiu de la tòfona el més natural possible i exigir que no s’emprara glifosat per al control d’adventícies, apostant sempre per mètodes mecànics, animals o manuals. S’hi insisteix en la importància del conreu al secà, aportant aigua només en cas de necessitat, cosa que repercuteix en la qualitat de la tòfona, sobretot en intensitat de sabor i aroma. 

Un altre tret per mencionar és que es diferenciava les partides per qualitats o categories, basant-se en l’ Ordre per la qual es dicten les normes de qualitat per al comerç exterior de tòfones. Encara que del 1977 aquesta Ordre es pot agafar de referència per establir les qualitats (https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1977-25527). 

Fins ací hem fet una primera aproximació a l’evolució de l’activitat de la tubericultura a Vistabella del Maestrat. Esperem anar completant aquest escrit amb nova informació i més testimonis, publicant a SOMIVAL i a l’Arxiu de Vistabella.

 

Article de ROCIO MOLINER MONSERRAT

Enginyera forestal

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.