Les feines relacionades en l’agricultura portaven aparellats cants individuals dels treballadors, són coneguts els cants dels segadors i els cants a les eres mentre es batia el cereal.
Els cants de viva veu que es feien mentre es treballava eren molt lliures, depenien de la veu de qui cantava, no seguien mètriques específiques i es transmetien oralment. Respecte del cant de batre es diu que ajudava a mantindre el trot del matxo d’una manera uniforme mentre donava voltes a l’era: el ritme del cant al servei de la bona feina.
Aquests cants són patrimoni immaterial de la nostra cultura, la mecanització de les feines agrícoles i la desaparició de moltes activitats forcen a la seua desaparició, per això gravar-los és una forma de posar-los en valor.
Juan Antonio Barreda Miravet, del mas del Corralet de Xodos, ens fa una mostra dels següents cants:
Cant de segar
La balladora quan balle / sempre mira al ballador
Per vore si se li cau / de la faixa el macador
Cant de batre
La Peluda té un relonge / que se l’ha passat pel ses
i alça la cama Peluda / i vorem quina hora és.